Skip to main content

Serguéi Eisenstein Índiz Biografía | Característiques de la so obra | Filmografía | Referencies | Enllaces esternos | Menú de navegaciónnm0001178Serguéi EisensteinFigures de cine: Serguéi M. EisensteinFicha sobre Serguéi M. Eisenstein en VideoartworldTestuAlejandro Nevski nel sitiu de Mosfilm en Youtube (subtítulos n'inglés)Sergei EisensteinWorldCat566092690000 0001 2133 987X000045514XX472147411901623d(data)a11371377118529684n7900656200438748jn1999021019135059939w6gj03fr026849372500137065a1274722ITICCUCFIV11678OL67746A233154urlSergei Eisenstein

1000 artículos que toa Wikipedia habría de tenerHomesNacíos en 1898Finaos en 1948Direutores de cine de RusiaDirectores de cine de LetoniaDirectores de cine de la Xunión SoviéticaComunistes de RusiaDirectores de cine documentalInventores de RusiaMarxistes de RusiaRusos d'ascendencia alemanaRusos d'ascendencia letonaRusos d'ascendencia suecaTeóricos del cine


Moscú11  de febreru1948rusuletónRigaImperiu rusu23 de xineru1898MoscúXRSS11 de febreru1948cineteatrusoviéticumontaxemontaxeHollywoodStalinParísNina Agadzhánova-ShutkóLeningradoOdesatravellingsescena de la escalinataPalaciu d'IviernuRevolución rusa de 1917coleutividá agrariaLlión TrotskiEuropaXunión SoviéticaParamountParísNueva YorkColumbiaHarvardNueva YorkParamount PicturescomunismuEstaos XuníosConstitución estauxunidenseCharles ChaplinColleen MooreFrank PeasebolcheviquesTheodore DreiserComité d'Actividaes AntiamericanesCalifornia19301932MéxicuUpton Sinclair1933Paul RobesonVsévolod PudovkinPremiu StalinManifiestu del soníuIván GrozniIlesia rusaprimer capítulusegundatercer










(function()var node=document.getElementById("mw-dismissablenotice-anonplace");if(node)node.outerHTML="u003Cdiv class="mw-dismissable-notice"u003Eu003Cdiv class="mw-dismissable-notice-close"u003E[u003Ca tabindex="0" role="button"u003Ezarraru003C/au003E]u003C/divu003Eu003Cdiv class="mw-dismissable-notice-body"u003Eu003Cdiv id="localNotice" lang="ast" dir="ltr"u003Eu003Ctable style="" class="noprint plainlinks ambox ambox-notice"u003Enu003Ctbodyu003Eu003Ctru003Enu003Ctd class="ambox-image"u003Enu003Cdiv style="width:50px;"u003E u003Cimg alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ac/Noun_Project_maintenance_icon_943595_cc.svg/50px-Noun_Project_maintenance_icon_943595_cc.svg.png" decoding="async" width="50" height="50" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ac/Noun_Project_maintenance_icon_943595_cc.svg/75px-Noun_Project_maintenance_icon_943595_cc.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ac/Noun_Project_maintenance_icon_943595_cc.svg/100px-Noun_Project_maintenance_icon_943595_cc.svg.png 2x" data-file-width="110" data-file-height="110" /u003Eu003C/divu003Eu003C/tdu003Enu003Ctd class="ambox-text"u003Eu003Ccenteru003Eu003Cbigu003Eu003Cbu003E¡100.000 artículos!u003C/bu003Eu003C/bigu003Eu003Cbr /u003ETamos a piques de llegar a 100.000 artículos. Encamentámosvos nun crear nuevos artículos sinón u003Ca href="/wiki/Categor%C3%ADa:Wikipedia:Mantenimientu" title="Categoría:Wikipedia:Mantenimientu"u003Erevisaru003C/au003E y u003Ca href="/wiki/Categor%C3%ADa:Wikipedia:Correxir" title="Categoría:Wikipedia:Correxir"u003Ecorrexiru003C/au003E los esistentes.u003C/centeru003Eu003C/tdu003Enu003C/tru003Enu003C/tbodyu003Eu003C/tableu003Eu003C/divu003Eu003C/divu003Eu003C/divu003E";());




Serguéi Eisenstein




De Wikipedia






Saltar a navegación
Saltar a la gueta



...

Uiquipedia:Wikipedia:Llista d'artículos que toa Wikipedia tien que tener/Archivu








































Serguéi Eisenstein

Sergei Eisenstein 03.jpg
Vida
Nome completu
Сергей Михайлович Эйзенштейн
Nacimientu
Riga, 22  de xineru de 1898
Nacionalidá
Bandera de Rusia Imperiu Rusu
Bandera de la Xunión Soviética Xunión Soviética
Fallecimientu

Moscú, 11  de febreru de 1948


(50 años)
Sepultura
Cementeriu Novodévichi
Causa de la muerte
infartu de miocardiu
Familia
Padre
Mijaíl Eisenstein
Casáu/ada con
Vera Atasheva Traducir
Estudios
Estudios
Universidad de San Petersburgo de Arquitectura e Ingeniería Civil Traducir
Nivel d'estudios
Doctorado en Historia del Arte Traducir
Llingües
rusu
Oficiu
Oficiu
direutor de cine, inventor, montador, guionista y profesor


Llugares de trabayu
Xunión Soviética
Emplegadores
Universidad Panrusa Guerásimov de Cinematografía Traducir
Trabayos destacaos
Octubre Traducir
El acorazado Potemkin Traducir

Premios

Xéneru artísticu
Realismu socialista
Creencies
Relixón
ateísmu
IMDb
nm0001178

Sergej Eisenstein (signature).png
Cambiar los datos en Wikidata

Serguéi Mijáilovich Eizenshtéin, más conocíu como Serguéi Eisenstein (en rusu: Сергей Михайлович Эйзенштейн; en letón: Sergejs Eizenšteins; Riga, Imperiu rusu; 23 de xineru de 1898-Moscú, XRSS, 11 de febreru de 1948) foi un direutor de cine y teatru soviéticu d'orixe xudíu. La so innovadora técnica de montaxe sirvió d'inspiración pal cine posterior.




Índiz





  • 1 Biografía

    • 1.1 De 1924 a 1930


    • 1.2 Etapa estauxunidense y proyeutu mexicanu


    • 1.3 La vuelta a la Xunión Soviética



  • 2 Característiques de la so obra


  • 3 Filmografía


  • 4 Referencies


  • 5 Enllaces esternos




Biografía |


Cuando cuntaba 25 años, Serguéi Eisenstein punxo fin a la so carrera teatral, al ver l'artificiosa resultancia nel so montaxe de Mázcares de gas, onde, según les sos propies pallabres, «el carru romper en cachos y el conductor cayer de cabeza nel cine». Esto fixo que dexara'l teatru y centrárase nel mediu que-y dio prestíu internacional, el cine.


Eisenstein foi un pioneru del usu del montaxe nel cine. Pa Eisenstein, la edición nun yera un simple métodu utilizáu pa enllazar escenes, sinón un mediu capaz de manipoliar les emociones de la so audiencia. Dempués d'una llarga investigación na tema, Eisenstein desenvolvió la so propia teoría del montaxe. Les sos publicaciones al respeutu seríen depués de gran influencia pa dellos direutores de Hollywood.


Eisenstein, con frecuencia, nun utilizaba actores profesionales pa les sos películes. Les sos narratives evitaben l'individualismu y, sicasí, diben dirixíes a cuestiones más amplies de la sociedá, especialmente a conflictos de clases. Los sos actores yeren polo avezáu persones ensin entrenamientu nel campu dramático, tomaes d'ámbitos sociales afechos pa cada papel.


El so principal mensaxe políticu basar na organización, la participación y la llucha: «Como quieras, quiero».


El so ideales comunista conducir en delles ocasiones a conflictos con funcionarios del gobiernu soviéticu. Stalin yera consciente del poder del cine como mediu de propaganda, y consideró a Eisenstein como una figura revesosa. La so popularidá afondóse más tarde col ésitu de les sos películes, ente elles L'acorazáu Potemkin (1925), calificada una de les meyores películes de tolos tiempos.


Los sos ensayos lliterarios cinematográficos y les sos dotes como orador, teniendo en cuenta que falaba amás alemán, inglés y francés, fixo qu'exerciera una gran inflúi sobre la teoría cinematográfica na dómina.



De 1924 a 1930 |




Fotograma de L'acorazáu Potemkin.


En 1924, va poder poner en práutica les sos teoríes n'el so primera gran obra, La Fuelga (Стачка), anque él mesmu consideró que fracasara a la de faer fluyir les emociones de los espectadores y que yera demasiáu teatral. Prindóse la única copia qu'había de la película y non pudo volvese a distribuyir hasta dempués de la so muerte, anque'l filme aportó a esibíu n'Occidente y llogró el premiu na Esposición de París en 1925.


Pero va ser la so siguiente película, L'acorazáu Potemkin, la que va dar a conocer el so nome en tol mundu, y ye posiblemente la película sobre la que más s'escribió en tola hestoria del cine. Según Eisenstein, el guión de la película, de Nina Agadzhánova-Shutkó, foi escritu pa una película n'ocho episodios, 1905, qu'empezó a rodase en Leningrado y pensaba rellatar los sucesos de la fuelga xeneral. Tuvieron qu'abandonar el rodaxe pol mal tiempu, y dirixiéronse a Odesa a rodar el capítulu dedicáu al motín del Potemkin. Eisenstein decidió entós centrar la película nesi episodiu, y abandonóse el so proyeutu de 1905.


Cuando llegaron a Odesa, buscó a los supervivientes de la masacre, ya inclusive alcontró los dibuxos d'un francés que fuera testigu de lo asocedío. Reescribió'l guión y realizó diversos títulos pa dirixir l'acción. Anque los medios yeren pocos, gracies a una serie d'esperimentos técnicos (pantalles reflectantes, fotografía desenfocada y plataformes móviles ente otros) llograron resultancies estelantes.



Eisenstein alza la so película en 1290 planos, combinaos con xenial maestría por aciu un montaxe rítmicu. Considera innecesarios los movimientos de cámara, una y bones el movimientu ta determináu pola acción y pol montaxe, polo que son escasísimos, y namái realiza dellos travellings . Destaca la escena de la escalinata, con 170 planos, na que'l pueblu ye brutalmente afrelláu poles fuercies zaristes y onde crea un tempo artificial, que fai que la secuencia dure casi seis minutos. Va Prescindir de simbolismos intelectuales, y la película, con una arrogante fotografía na que la masa va convertir na auténtica protagonista de la obra, acabará per ser considerada la primer obra maestra del cine soviéticu.




Eisenstein col actor xaponés de Kabuki Sadanji Ichikawa II en 1928.


Tres esta gran película va realizar dos trabayos más, Ochobre, onde narra los sucesos del asaltu al Palaciu d'Iviernu mientres la Revolución rusa de 1917, y La llinia xeneral (tamién conocida como Lo vieyo y lo nuevo), filme sobre la reforma agraria, anque polos cambeos na coleutividá agraria na Xunión Soviética tuvo que camudar la so guión en delles ocasiones. Nestos dos obres, volverá esperimentar con un nuevu llinguaxe al traviés de les imáxenes, pero pola so complexidá nun van aportar# a perbién entendíes na so dómina. Amás, en La llinia xeneral el so protagonista nun va ser la masa, sinón una heroína individual, María Lápkina. L'estrenu de Ochobre tuvo que retrasase cinco meses, pos en plenu procesu de postproducción enterar de que Llión Trotski cayera en desgracia, y tuvo que quitar de tolos planos nos qu'apaecía na película.



Etapa estauxunidense y proyeutu mexicanu |


Eisenstein viaxó a Europa en 1930 pa investigar sobre'l soníu, campu que na Xunión Soviética tardó abondo en desenvolvese. Un directivu de la Paramount treslladóse a París y convenció a Eisenstein de que roblara un contratu pa grabar un discu como solista y pa rodar en Hollywood, onde llegaría a cobrar hasta 900 dólares a la selmana. Foi recibíu en Nueva York como un xeniu, y llueu se dedicaría a dar conferencies nes Universidaes de Columbia y Harvard. Poco primero de colase a Hollywood, estrenar nun cine d'Arte y Ensayu de Nueva York la so película La llinia xeneral, y los directivos de la Paramount Pictures punxéronse abondo nerviosos al conocer les sos idees sobre la coleutivización y el comunismu.


Al entrar nos Estaos Xuníos, tuvo que xurar respetu a la Constitución estauxunidense, y sufrió distintes presiones por que nun usara la so gorra típica y quitárase la barba.


Cuando-y presentaron a diverses estrelles de Hollywood, amosóse distante, salvu frente a Charles Chaplin y a Colleen Moore. El so primera guión pa la Paramount, Sutter's Gold, foi refugáu, ente otros motivos porque'l Mayor Frank Pease, d'enclinos fascistes, llanzó un panfletu tituláu Eisenstein, el mensaxeru del infiernu en Hollywood, nel qu'ente otres coses llamába-y perru coloráu» y acusar de toles barbaridaes, fueren reales o non, cometíes polos bolcheviques.


La Paramount nun quería arrenunciar inda a Eisenstein y encargó-y otru guión, que se titularía An American Tragedy, adaptación d'una obra de Theodore Dreiser que trataba sobre la xusticia norteamericana nun xuiciu por asesinatu, y col que la productora quedó encantada. El problema foi que'l Comité Fish, antecesor del Comité d'Actividaes Antiamericanes, taba actuando contra les actividaes comunistes en California y contra la idea de llevar esa novela al cine. Tou esto fixo que finalmente la Paramount rompiera'l so contratu con Eisenstein.


Ente 1930 y 1932 Eisenstein visitó Méxicu, onde intentó producir una nueva película titulada ¡Que viva Méxicu!. Namás llegar al país fueron encarcelaos tantu él como los sos dos ayudantes de direición, toos rusos, pero gracies a la intervención d'un amigu español el panorama camudó hasta'l puntu de que lo convirtieron en güéspede d'honor. Llegó a rodar 60000 m de película, pero la producción paróse por cuenta de que Upton Sinclair, el novelista estauxunidense, dexó de patrocinar la película. Díxo-y a Eisenstein que volviera a Moscú, a onde unviaría-y la película yá rodada, cosa que nunca asocedió. Upton Sinclair terminaría la película y estrenaría la resultancia en 1933 so un títulu modificáu: Thunder over Méxicu (Truenu sobre Méxicu). Sinclair acusó a la Xunión Soviética del fracasu del proyeutu. Col material rodáu fixéronse seis montaje distintos, pero nengunu por el mesmu Eisenstein.


Na so etapa norteamericana conoció y fíxose amigu de Paul Robeson, el cantante y activista afroamericano de los derechos civiles.



La vuelta a la Xunión Soviética |




Escena de Alejandro Nevski.


Fondamente ablayáu, Eisenstein tornó a la so patria. Sicasí, la visita de Eisenstein a Norteamérica convertir en sospechosu pa Stalin, y esti barruntu enxamás sería erradicada por completu de la mente de la élite estalinista. Les siguientes dos películes de Eisenstein seríen censuraes por cuestiones polítiques. Poro, nun pudo rematar el so siguiente rodaxe, El prau de Bezhin (1935-1937), traxedia llabradora que va ser saboteada pol máximu responsable de la cinematografía rusa, que la considera políticamente incorrecta. Entós, al igual que fixera Vsévolod Pudovkin, abelugar na enseñanza y na ellaboración de la so teoría sobre l'emplegu d'el color y del soníu, que sicasí nun va tener ocasión de llevar a la práutica.


En 1938, Eisenstein dirixe Alejandro Nevski, que cunta les andances d'esti héroe nacional rusu, que ganó a'l teutones nel sieglu XIII y pola que se-y concedería'l Premiu Stalin. Nella vuelve faer gala de la so maestría pal montaxe. El so protagonista vuelve ser una sola persona, non la masa, y sume el so brengosu estilu documental pa ser sustituyíu por una delicada reconstrucción de la hestoria. Mientres el rodaxe, asignóse un supervisor oficial pa xixilar a Eisenstein. Nesta película, Eisenstein aplica'l métodu de contrapuntu que plantega nel Manifiestu del soníu, qu'escribió en 1928 xuntu con Pudovkin y Aleksandrov.


A empiezos de los años 40, proxecta Iván el Tarrecible, una amplia triloxía sobre la figura del zar Iván Grozni. Plantega'l drama del zar como la materialización de les contradicciones d'un políticu creyente fiel y ortodoxu, que se ve obligáu a enfrentase cola Ilesia rusa que nun quier perder los sos privilexos feudales. La imaxe que presenta Eisenstein d'esti zar torturáu, que se cuestiona si'l poder provien de Dios o del pueblu, disgusta a los dirixentes comunistes soviéticos, y dempués de recibir el Premiu Stalin pol so primer capítulu, el so segunda y la so tercer parte, que pensaba rodar en color, son prohibíes.


En 1948, Eisenstein sufrió una tarrecible hemorraxa por causa de un infartu, y morrió a los 50 años d'edá.



Característiques de la so obra |


  • Ye fundamental la so aportación teórica, como la so hipótesis sobre'l «montaxe d'atracciones», onde postula l'emplegu nel cine de técniques provenientes del circu y del music-hall.

  • Eisenstein va refugar el montaxe clásicu, tal como lo concibe D. W. Griffith, a pesar d'inspirase pa les sos teoríes na película Intolerancia d'esti direutor, y va derivar les sos teoríes sobre'l montaxe del estudiu de los ideogrames xaponeses, nos que dos nociones yustapuestes conformen una tercera, como por casu: güeyu + enagua = lloru; puerta + oreya = escuchar; boca + perru = llatir.

  • Conceutu de la tercer idea. El montaxe ye pa él: «Una idea que surde del choque dialécticu ente otros dos, independientes la una de la otra». Esti métodu dexará-y partir d'elementos físicos representables pa visualizar conceutos ya idees de complicada representación.

  • El movimientu ta determináu pola acción y pol montaxe.

  • El protagonista nes sos obres ye la masa, el pueblu.


Filmografía |



  • El diariu de Glúmov (1923)


  • La fuelga (1924)


  • L'acorazáu Potemkin (1925)


  • Ochobre (1928)


  • La llinia xeneral (1929)


  • ¡Que viva Méxicu! (inconclusa) (1930-1932)


  • El prau de Bezhin (inconclusa) (1935-1937)


  • Alejandro Nevski (1938)


  • Iván el Tarrecible (1943-1945)


  • Iván el Tarrecible, segunda parte: la conxura de los Boyardos (1948-1958)


  • Iván el Tarrecible, tercer parte (inacabada)


  • Romance sentimental (Francia, 1930)


  • Truenu sobre Méxicu (1933)


  • Eisenstein en Méxicu (1933)


  • Día de muerte (1933)


  • Tiempu nel sol (1940)


Referencies |


  • Glenny, M. y Taylor, R. (eds.) (1992). S.M. Eisenstein Selected Works, Volume II: Towards a Theory of Montage, 1937–1940. British Film Institute Publishing. 428 págs. Londres. ISBN 0-85170-211-2 [Eisenstein, S. M. Escontra una teoría del montaxe (2 vols.). Ediciones Paidós Ibérica, S.A. Paidós comunicación, 115: 258 págs. y 116: 206 págs. Barcelona, 2001. ISBN 978-84-493-1101-7]

  • Bulgakowa, O. (2006). Theory as a Gesamtkunstwerk (En: Variantology 2: On Deep Time Relations of Arts, Sciences and Technologies. S. Zielinski, D. Link, Y. Fuerlus and N. Minkwitz, eds. Gloria Custance, trad. del orixinal n'alemán. 2006. Verlag der Buchhandlung Walter König, Köln, pp. 301-332).


Enllaces esternos |



  • Wikimedia Commons acueye conteníu multimedia sobre Serguéi Eisenstein.



  • Ficha de Serguéi Eisenstein na Internet Movie Database (n'inglés)

  • Figures de cine: Serguéi M. Eisenstein

  • Ficha sobre Serguéi M. Eisenstein en Videoartworld


  • Guión de Eisenstein pa una película basada na novela Una traxedia americana.

    • Testu inglés del guión, precedíu d'una carta nel mesmu idioma dirixida'l 8 d'ochobre de 1930 pol productor David O. Selznick a B. P. Schulberg, entós direutor xeneral de la Paramount. Na carta, empondérase'l guión de Eisenstein pero, pol so tonu deprimente, desaconséyase'l so emplegu pa la película que se proxecta faer, y suxúrese que de la direición ocúpese John Cromwell. En 1931, estrenaríase la película de la Paramount, que dirixiría Josef von Sternberg.


  • Alejandro Nevski nel sitiu de Mosfilm en Youtube (subtítulos n'inglés)


.mw-parser-output .mw-authority-control .navbox hr:last-childdisplay:none.mw-parser-output .mw-authority-control .navbox+.mw-mf-linked-projectsdisplay:none.mw-parser-output .mw-authority-control .mw-mf-linked-projectsdisplay:flex;padding:0.5em;border:1px solid #c8ccd1;background-color:#eaecf0;color:#222222.mw-parser-output .mw-authority-control .mw-mf-linked-projects ul limargin-bottom:0




  • Wd Datos: Q8003


  • Commonscat Multimedia: Sergei Eisenstein

























Bot icon2.svg


Artículu de traducción automática a partir de "Serguéi Eisenstein" que necesita revisión. Quita l'avisu cuando tea correxíu.








Sacáu de «https://ast.wikipedia.org/w/index.php?title=Serguéi_Eisenstein&oldid=2257246»










Menú de navegación


























(window.RLQ=window.RLQ||[]).push(function()mw.config.set("wgPageParseReport":"limitreport":"cputime":"1.084","walltime":"1.609","ppvisitednodes":"value":2126,"limit":1000000,"ppgeneratednodes":"value":0,"limit":1500000,"postexpandincludesize":"value":47988,"limit":2097152,"templateargumentsize":"value":1621,"limit":2097152,"expansiondepth":"value":28,"limit":40,"expensivefunctioncount":"value":32,"limit":500,"unstrip-depth":"value":0,"limit":20,"unstrip-size":"value":501,"limit":5000000,"entityaccesscount":"value":27,"limit":400,"timingprofile":["100.00% 1481.576 1 -total"," 59.20% 877.064 1 Plantía:Persona"," 57.87% 857.341 1 Plantía:Infobox"," 39.70% 588.256 1 Plantía:NF"," 39.38% 583.380 1 Plantía:Control_d'autoridaes"," 12.40% 183.709 4 Plantía:Llista_estenderexable"," 4.22% 62.485 2 Plantía:Fecha/WD"," 3.94% 58.387 2 Plantía:Fecha"," 3.54% 52.493 10 Plantía:Str_left"," 2.73% 40.493 8 Plantía:Str_find"],"scribunto":"limitreport-timeusage":"value":"0.823","limit":"10.000","limitreport-memusage":"value":7112791,"limit":52428800,"cachereport":"origin":"mw1302","timestamp":"20190501141049","ttl":2592000,"transientcontent":false););"@context":"https://schema.org","@type":"Article","name":"Serguu00e9i Eisenstein","url":"https://ast.wikipedia.org/wiki/Sergu%C3%A9i_Eisenstein","sameAs":"http://www.wikidata.org/entity/Q8003","mainEntity":"http://www.wikidata.org/entity/Q8003","author":"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects","publisher":"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":"@type":"ImageObject","url":"https://www.wikimedia.org/static/images/wmf-hor-googpub.png","datePublished":"2017-07-21T09:47:24Z","dateModified":"2019-04-15T18:59:27Z","image":"https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/26/Sergei_Eisenstein_03.jpg"(window.RLQ=window.RLQ||[]).push(function()mw.config.set("wgBackendResponseTime":154,"wgHostname":"mw1270"););

Popular posts from this blog

How to write a 12-bar blues melodyI-IV-V blues progressionHow to play the bridges in a standard blues progressionHow does Gdim7 fit in C# minor?question on a certain chord progressionMusicology of Melody12 bar blues, spread rhythm: alternative to 6th chord to avoid finger stretchChord progressions/ Root key/ MelodiesHow to put chords (POP-EDM) under a given lead vocal melody (starting from a good knowledge in music theory)Are there “rules” for improvising with the minor pentatonic scale over 12-bar shuffle?Confusion about blues scale and chords

What if the end-user didn't have the required library?What is setup.py?What is a clean, pythonic way to have multiple constructors in Python?What does Ruby have that Python doesn't, and vice versa?What is the reason for having '//' in Python?How do I create a namespace package in Python?How to package shared objects that python modules depend on?setuptools vs. distutils: why is distutils still a thing?Navigation in Windows 10 vs code not going to virtualenv library when the same library is installed at user levelPython create package for local usePackaging a project that uses multiple python versionsWhy is permission denied on pip install except for when “--user” is included at end of command?

Why did Thanos need his ship to help him in the battle scene?Which actor plays Thanos in the Avengers mid-credits scene?Are there economic implications portrayed in comics where the buildings and cities are ruined almost daily?Old X-Men comic where team travels to alien world with a ring-like sun that needs recharging?Why does Ego need help sleeping?Is there an objective answer to who “the strongest Avenger” is?How did Banner get unstuck?Why did Thanos get hit?How did Thanos (or anyone) know the Infinity Stones would give him this power?Did Thanos leave Eitri alive for his after-sales service?In Avengers 1, why does Thanos need Loki?